La condició postmoderna

Informe sobre el saber

Jean-François Lyotard

La condició postmoderna

EXHAURIT

Preu: 12,00€

Col·lecció: Idees, núm. 5

ISBN: 978-84-96103-54-2

Nombre de Pàgines: 192

Mides: 13 x 17 cm

Enquadernació: Rústica amb solapes

Data primera edició: Març del 2004

Compartir aquesta pàgina a:

La condició postmoderna

Informe sobre el saber

Jean-François Lyotard

25 anys d’un clàssic del pensament del segle XX.
El llibre que va definir les tendències actuals.

L’any 2004 se celebra el 25è aniversari de la publicació de «La condició postmoderna», una obra que va marcar una època. En aquest quart de segle, el llibre de Jean-François Lyotard (1924-1998) ha evolucionat tant que alguns no han dubtat a qualificar-lo de profètic. Tot i tenir molta cura a no fer «futurologia», Lyotard descriu i prescriu, de manera freda i desapassionada, les principals tendències en els camps de la societat i del saber contemporanis. En general, per «postmodernitat» cal entendre qualsevol revisió crítica del llegat del racionalisme il·lustrat. Algunes d’aquestes impugnacions consideren que el projecte modern està simplement exhaurit; altres, que només està inacabat i cal actualitzar-lo. La postmodernitat va aparèixer, doncs, com la consciència d’una determinada situació històrica i, en conseqüència, apuntava a qüestions que van molt més enllà del debat filosòfic de caire acadèmic.
La condició postmoderna a la que es referia Lyotard, és encara la nostra pròpia condició? Aquesta primera edició en català de «La condició postmoderna» vol ser alhora un reconeixement del caràcter agosarat i innovador de l’obra i una constatació de la seva vigència.

Jean-François Lyotard (1924-1998)
Va ser un dels màxims exponents del postestructuralisme o antihumanisme francès. A partir de la publicació de «La condició postmoderna», els integrants d’aquest corrent de pensament (Foucault, Deleuze, Derrida, etc.) van ser identificats com a «postmoderns». Lyotard va ser membre del grup «Socialisme ou Barbarie», preocupat per criticar alhora el capitalisme i la deriva burocràtica del sistema soviètic, però va escriure les seves principals obres filosòfiques després d’haver abandonat la militància marxista. Professor durant molts anys de la Universitat París-VIII, Lyotard ens ha deixat una obra innovadora sobre una gran varietat de qüestions. Entre les seves obres cal destacar «Discurso, figura» (Gustavo Gili, 1979), «Economia libidinal» (Saltés, 1979) i «La diferencia» (Gedisa, 1988).