Llibertat sense por i altres escrits

Aung San Suu Kyi

Llibertat sense por i altres escrits

Vols tastar-lo?

Afegir al cistell

Preu: 18,00€

Col·lecció: Clàssics de la pau i la noviolència, núm. 6

ISBN: 978-84-15695-33-2

Nombre de Pàgines: 256

Mides: 14,5 x 23 cm

Enquadernació: Rústica amb solapes

Data primera edició: Juny del 2013

Compartir aquesta pàgina a:

Llibertat sense por i altres escrits

Aung San Suu Kyi

Els escrits de la Premi Nobel per la Pau Aung San Suu Kyi mostren les grans esperances i pors del poble birmà mentre va estar sotmès a una dictadura militar durant prop de cinquanta anys (1962-2011), i desprenen el seu convenciment que la llibertat i la democràcia reals no seran possibles a Myanmar sense la cooperació internacional.

Aplegant els seus discursos més contundents, les cartes més emotives, les entrevistes més directes i els escrits més reflexius, Llibertat sense por permet escoltar una líder que, malgrat viure sota arrest domiciliari durant gairebé dues dècades, es va enfrontar als governs militars i va fer arribar la seva veu inspiradora al poble oprimit de Birmània i a tot el món.

«Hi ha una passió i un coneixement tan profunds en els seus escrits (...) que Aung San Suu Kyi s’ha guanyat l’admiració dels intel·lectuals d’arreu del món.» (Sunday Times)

«La gran victòria d’Aung San Suu Kyi ha estat enfrontar-se al règim de forma pacífica, enraonada i persuassiva.» (Financial Times)

«Un clàssic.» (The New York Times)

Traduït per: Ricard Vela

Editat per: Elena Grau Biosca, Alfons Banda Tarradellas

Introducció de: Maria Lluïsa Penelas Guerrero

Aung San Suu Kyi

Nascuda a Yangon (Birmània) el 1945, Suu Kyi és la figura emblemàtica, noviolenta i prodemocràtica, de l’oposició birmana contra la dictadura militar que va ocupar el poder des de 1962 fins al 2011. És filla del comandant Aung San, que va signar el tractat d’independència d’aquesta antiga colònia britànica el 1948.

Va fer el seu primer parlament en públic l’agost de 1988, exigint un govern democràtic. Poc després, el govern la va col·locar sota arrest domiciliari. L’any 1990 el seu partit, la Lliga Nacional per la Democràcia, va guanyar les eleccions amb un 81% dels vots, però la junta militar no va reconèixer els resultats. Malgrat tots els inconvenients, va continuar exercint el seu lideratge des del seu arrest domiciliari, que amb algun breu període de llibertat no va acabar fins al 13 de novembre de 2010.

L’any 2012 va aconseguir el seu escó al Parlament, malgrat les adverses condicions del nou i incert règim democràtic. La seva lluita noviolenta a favor de la democràcia l’ha fet mereixedora dels premis Sàkharov per la Llibertat de Consciència (1990), Nobel (1991), Solidaritat (1994), Olof Palme (2005) i Internacional de Catalunya (2008), entre altres.

Recull de premsa

Els Matins de TV3 (recomanació de Martí Gironell) - 20/06/2013

Blog Altrament, d'Eduard Vinyamata - 03/07/2013

Premsa

Dossier de premsa