Marcs de guerra

Quines vides plorem?

Judith Butler

Marcs de guerra

Vols tastar-lo?

Afegir al cistell

Preu: 18,90€

Col·lecció: Clàssics de la pau i la noviolència, núm. 18

ISBN: 978-84-17214-90-6

Nombre de Pàgines: 272

Mides: 14,5 x 23 cm

Enquadernació: Rústica amb solapes

Data primera edició: Novembre del 2019

Compartir aquesta pàgina a:

Marcs de guerra

Quines vides plorem?

Judith Butler

Judith Butler, una dels intel·lectuals més influents del món, explora com en un context bèl·lic Occident determina quines vides mereixen ser plorades —les pròpies— i quines no —les dels exèrcits enemics. I critica que siguin els mitjans de comunicació, esdevinguts part activa de la guerra, els que ho presentin així, cosa que afavoreix l’hostilitat sense remordiments cap als països que no s’ajusten a la norma occidental d’allò que és humà, ja que en certa manera deshumanitza els habitants d’aquells països.

Escrit amb el rerefons de les guerres de l’Iraq i l’Afganistan i, també, de les atrocitats comeses a les presons de Guantánamo i Abu Ghraib, Butler demana repensar les polítiques progressistes, oposar-se a les accions militars intervencionistes il·legítimes i arbitràries, i establir condicions perquè la violència sigui menys viable i la vida més vivible.

«Reconeguda arreu del món per les decisives aportacions a la teoria del gènere, així com per aquestes reflexions plenes de coratge polític sobre temes com la vulnerabilitat i la precarietat de les vides, el dol públic, la guerra, la tortura o el nacionalisme, o la diferència entre la violència legítima de l’Estat i el terrorisme, Butler manté una relació ben viva amb el nostre context.» (De la introducció)

Traduït per: Marina Espasa Sans

Introducció de: Lorena Fuster Peiró

Judith Butler

Judith Butler (Cleveland, 1956) Filòsofa de formació, actualment ocupa la càtedra Maxine Elliot de Retòrica, Literatura Comparada i Estudis de la Dona a la Universitat de Califòrnia, Berkeley. Des del postestructuralisme Butler ha realitzat importants aportacions en diversos camps dels estudis culturals, particularment en el feminisme, la teoria queer, la filosofia política i l’ètica, i se la considera una dels intel·lectuals més influents al món. És doctora honoris causa en diverses universitats dels Estats Units, Amèrica i Europa. Entre altres títols, és autora de L’embolic del gènere (CCCB, 2019), Cossos que encara importen (CCCB, 2017), Violència d’estat, guerra, resistència (CCCB, 2010), Vulnerabilitat, resistència (CCCB, 2008) i «Imitació i insubordinació de gènere» a El gai saber. Introducció als estudis gais i lèsbics (Llibres de l’Índex, 2000). 18