Pau Casals, escrits i discursos: pau, pau i sempre pau!

Pau Casals

Pau Casals, escrits i discursos: pau, pau i sempre pau!

Afegir al cistell

Preu: 19,50€

Col·lecció: Clàssics de la pau i la noviolència, núm. 2

ISBN: 978-84-15002-27-7

Nombre de Pàgines: 240

Mides: 14 x 23 cm

Enquadernació: Rústica amb solapes

Data primera edició: Setembre del 2010

Compartir aquesta pàgina a:

Pau Casals, escrits i discursos: pau, pau i sempre pau!

Pau Casals

Els escrits on el català més universal deixa escrita la seva consciència cívica més rellevant
La vida i l’obra de Pau Casals són conegudes internacionalment per la categoria d’aquest català universal que esdevingué un dels músics més destacats del segle XX i alhora un dels personatges públics amb consciència cívica més rellevant. El llibre presenta, per primera vegada, els seus escrits, biografies o cartes que mostren la seva cara més lluitadora i solidària. L’historiador Josep M. Figueres ha cercat els textos, escrits i parlaments més rellevants per mostrar la trajectòria pública, social i musical del genial vendrellenc.
Es presenta gairebé un centenar de textos de l’etapa madura de Casals dels anys vint fins a la seva mort, amb el gruix a l’exili. El seu fons, el seu llegat és ple de papers polítics on apareix la voluntat d’un demà millor de llibertat especialment, per la seva Catalunya, doblement perseguida, per demòcrata i per tenir una llengua i cultura diferent.

Pau Casals
Segons Joan Alavedra fou el català més universal del segle. La seva dilatada vida arribà a la plenitud artística ja el 1900, aclamat com a violoncel·lista excepcional i viatjant per tot Europa amb èxits de públic i crítica. El seu combat cívic per la pau, la llibertat dels pobles i la cultura catalana perseguida pel franquisme va esdevenir un punt de referència internacional i el seu Cant dels Ocells es va convertir en un crit per la pau al món.

Josep M. Figueres
Historiador i professor d’història del periodisme a la UAB, s’ha centrat en l’estudi del catalanisme polític i, especialment, de la premsa catalana, amb títols com: La Renaixensa (1981), Diari Català (1999), Premsa i nacionalisme (2002), Veus de l’exili (2005) o Entrevista a la guerra (2007). És director de les revistes Gazeta i Materials d’història de Catalunya. Les seves darreres obres són l’edició de l’obra completa de Valentí Almirall (2009) i les cròniques de guerra de Lluís Capdevila.

La col·lecció «Clàssics de la pau i de la noviolència»
Coeditada conjuntament entre l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i Angle Editorial, vol ser una aportació contínua que doni a conèixer, persones, idees, compromisos i accions que per la seva importància objectiva i per el seu potencial inspirador han esdevingut referents en la implantació progressiva de la cultura de la pau i la consegüent eradicació de la violència sociopolítica.

Entrevista al Diari de Sant Cugat

Web de l'ICIP

Pau Casals

Josep M. Figueres 

Historiador i professor d'Història del Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, s'ha centrat en l'estudi del catalanisme polític. S'ha fixat en consells de guerra i, especialment, en la premsa catalana, sobre la qual ha investigat i ha publicat un gran nombre de treballs de recerca i alta divulgació, manuals, etc. Hi destaquen La Renaixensa (1981), Diari Català (1999), Premsa i nacionalisme (2002), Veus de l'exili (2005), Entrevista a la guerra (2007). Director de les revistes Gazeta i Materials d'Història de Catalunya, les seves darreres obres són l'edició de l'obra completa de Valentí Almirall (2009), El Poble Català (1939-1940) i les cròniques de guerra de Lluís Capdevila (en curs d'edició). 

Pau Casals

Segons Joan Alavedra, va ser el català més universal del segle XX. La seva dilatada vida va arribar a la plenitud artística ja el 1900, quan va ser aclamat com a violoncel·lista excepcional i viatjava per tot Europa amb èxit de públic i crítica. Va impulsar diverses iniciatives, com l'Orquestra Pau Casals, dedicada al foment popular de la música, i els festivals de Prada, nascuts arran de la seva protesta que li impedia actuar en terres on hi dominava la intolerància. El seu combat cívic, per la pau, per la llibertat dels pobles, per la cultura catalana perseguida pel franquisme, va serun punt de referència internacional; el seu Cant dels ocells es va convertir en un crit per la pau al món, i els seus concerts més rellevants van ser considerats fites en la lluita contra la guerra i la violència i a favor de la fraternitat i la pau.