Una tomba per a Boris Davidovič

Danilo Kiš

Una tomba per a Boris Davidovič

Vols tastar-lo?

Afegir al cistell

Preu: 15,00€

Col·lecció: Narratives, núm. 79

ISBN: 978-84-16139-84-2

Nombre de Pàgines: 176

Mides: 13,8 x 21,3 cm

Enquadernació: Rústica amb solapes

Data primera edició: Gener del 2016

Compartir aquesta pàgina a:

Una tomba per a Boris Davidovič

Danilo Kiš

Una tomba per a Boris Davidovič és una obra mestra indiscutida del segle XX. Els set relats que la componen són biografies a la manera de Borges –els moments significatius de la vida, el moment transcendent de la mort–, de personatges esclafats pels règims totalitaris, que en nom del bé comú manipulen els individus i destrueixen la llibertat de pensament.

Aquesta tensió entre l’home i el poder, entre la integritat personal i la traïció als ideals, és el fil que uneix subtilment tots els relats, que amb una prosa precisa, densa i brillantíssima constitueixen el cim artístic de Kiš. La polèmica provocada per la publicació del llibre va forçar Danilo Kiš a exiliar-se voluntàriament a França.

«Un dels més grans escriptors de la segona meitat del segle XX. Kiš salvaguarda l’honor de la literatura.» —Susan Sontag

«Ningú no ha escrit com va escriure Danilo Kiš, a qui llegeixo i rellegeixo molt.» —Enrique Vila-Matas

«Una lectura necessària per comprendre el mal.» —Ramón Lobo

«Un llibre magistral.» —Ricardo Menéndez Salmón

Traduït per: Simona Škrabec

Introducció de: Simona Škrabec

Danilo Kiš

Nascut l’any 1935 a la província de Vojvodina (Sèrbia), es va consolidar com a escriptor amb les novel·les Psalm 44 i Mansarda (1962), la trilogia Jardí, cendra (1965), Penes precoces (1969), El rellotge de sorra (1972) i el drama Nit i boira (1968). La publicació d’Una tomba per a Boris Davidovič (1976) va suposar una ruptura amb els cercles literaris serbis més tradicionals. Per defensar-se, en L’hora de l’anatomia (1977) Kiš va recollir els arguments dels seus principis estètics. El trencament que ell mateix havia provocat el va conduir cap a un exili voluntari i des de 1979 va residir a París, on va morir el 1989. El resultat dels anys parisencs són la col·lecció d’assaigs Homo poeticus (1983) i el recull de prosa breu L’Enciclopèdia dels morts (1984). L’obra pòstuma en prosa està recollida en els llibres Llaüt i cicatrius (1994), El magatzem (1995), Varia (1995) i la poesia en el volum Cançons i danses (1992).

Recull de premsa

ARA - 30/04/2016

Blog Trapezi - 27/04/2016

L'Avenç - 4/04/2016

Catalunya Ràdio - 23/03/2016

Privilegis de l'intrús - 8/02/2016

Premsa

Dossier de premsa